La bossa de paper no és un objecte trivial. És el resultat d’una successió d’innovacions que, amb el temps, han resolt problemes molt concrets: com fabricar, com donar forma, com emmagatzemar… i finalment, com transportar.
El 1852, Francis Wolle va desenvolupar la primera màquina per fabricar bosses de paper de manera industrial. Aquell pas va permetre produir, però encara no garantí ni estabilitat ni comoditat d’ús.
A la dècada de 1870, Margaret Knight va introduir el fons quadrat. La bossa podia mantenir-se dreta, omplir-se millor i aprofitar el volum. Un avenç clau en funcionalitat.
Més endavant, Charles Stillwell va incorporar els laterals plegats, millorant el transport i l’emmagatzematge en buit.
Però faltava un element essencial.
El 1918, els Deubener brothers van afegir anses de corda reforçades. Amb aquest gest, la bossa de paper va deixar de ser només un envàs: es va convertir en un objecte que es pot portar, que acompanya, que suporta pes de manera continuada.
Les anses introdueixen una nova exigència tècnica: resistència a la tracció, durabilitat, ergonomia i comportament en ús real.
A Mimcord continuem treballant sobre aquesta mateixa idea. Fabricar cordes de paper per a nanses arrissades de bosses. no és afegir un complement; és assumir una responsabilitat estructural. Un element petit, però decisiu.
