Quan pensem en els grans invents que han canviat la història, sovint ens venen al cap la roda, el foc, l’arada o l’escriptura.
Però molt abans de molts d’aquests avenços, la humanitat va protagonitzar una revolució silenciosa que poques vegades ocupa un lloc destacat als llibres d’història: la invenció de la corda i del teixit.
Diverses investigacions arqueològiques, difoses recentment arran dels treballs de la investigadora Elisabeth Wayland Barber, posen de manifest la transcendència d’aquell descobriment.
Transformar fibres vegetals en un fil resistent va permetre fabricar cordes, xarxes, cistells i teixits. Aquella innovació va obrir noves possibilitats per a la supervivència i el desenvolupament de les primeres comunitats humanes.
Amb una corda es podien transportar càrregues, construir refugis, fabricar eines, assegurar embarcacions o millorar les tècniques de caça i pesca.
Era una tecnologia aparentment senzilla, però profundament revolucionària.
Al llarg de milers d’anys els materials han evolucionat, les màquines han canviat i la indústria ha viscut nombroses revolucions tecnològiques. Tot i això, la necessitat que va donar origen a la primera corda continua essent exactament la mateixa: unir, subjectar, protegir i facilitar el transport.
Avui continuem transformant fibres en solucions tècniques adaptades a les necessitats de la indústria moderna.
Han canviat els processos, els controls de qualitat i les aplicacions, però el principi continua essent el mateix que fa més de vint mil anys.
La innovació no sempre consisteix a inventar alguna cosa completament nova.
De vegades consisteix a continuar perfeccionant un dels invents més antics i útils de la humanitat.
