Una bossa comunica abans fins i tot que algú l’obri. Ho fa a través del paper, del color, de la forma, de la impressió i de tots els elements que defineixen la seva presència.
Però hi ha un moment en què aquesta comunicació deixa de ser només visual: quan una mà agafa les nanses.
És aleshores quan el disseny es converteix en experiència.
El cordó de paper pot semblar un component petit dins del conjunt, però assumeix una responsabilitat important. Ha de suportar el pes, mantenir l’equilibri de la bossa, resultar còmode i transmetre seguretat durant tot el recorregut.
Quan funciona bé, gairebé desapareix. No reclama protagonisme, però fa que la bossa es percebi com un objecte sòlid, cuidat i coherent. Quan no respon com cal, en canvi, és tot l’envàs el que sembla perdre valor.
Per això, una nansa no és simplement l’últim element que s’incorpora a una bossa. És el punt de contacte entre la marca i la persona que la porta.
Darrere d’un cordó de paper aparentment senzill hi ha precisió industrial. La regularitat del diàmetre, la torsió, la resistència, la textura, el color i el comportament durant el muntatge han de mantenir-se constants. Cada tipus de bossa, cada aplicació i cada proposta de disseny requereixen una resposta adequada.
La funcionalitat, però, no és l’únic criteri.
La nansa també forma part de la identitat visual de la bossa. Pot integrar-se discretament en el conjunt, crear un contrast o reforçar el caràcter natural del paper. En tots els casos, ha de mantenir una mateixa lògica amb la resta de l’envàs.
A Mimcord no entenem el cordó de paper com un accessori final. L’entenem com el lloc on el disseny es troba amb l’ús, on la qualitat es posa a prova i on la marca arriba, literalment, a la mà del consumidor.
Perquè, de vegades, el detall més petit és el que més sosté.
